DESNONAMENTS: L’IMPAGAMENT DE LA RENDA

En l’anterior article comentava les novetats, encara que fa un temps que es troben en vigor, en matèria d’arrendaments urbans. Avui, entraré a analitzar amb més profunditat quan es pot interposar la demanda de desnonament per considerar-se que s’ha produït l’impagament de la renda.

Pel que fa a la falta de pagament, fins ara hi havia discrepància en la interpretació dels tribunals sobre en quin moment es produeix, fet que obligava als advocats a adoptar un criteri de prudència a l’hora d’interposar una demanda de desnonament.

El que es discutia era si la falta de pagament es produeix quan es paga fora de termini (normalment fora dels primers cinc dies del mes) o es dóna quan venç la renda del mes següent (per exemple, el primer dia d’octubre si no s’ha pagat la renda de setembre).

El Tribunal suprem ha solucionat aquest conflicte gràcies a una Sentència del dia 10 de novembre de 2010, en la que determina amb claredat que la obligació de l’arrendatari és la de pagar la renda dins del termini fixat, que aquest pagament ha de ser per la totalitat dels conceptes pactats, i amb les actualitzacions corresponents.

Per tant, en el cas d’haver-se pactat una actualització anual de renda de l’IPC i el pagament dels subministres a càrrec de l’arrendatari, aquests s’hauran de pagar dins dels terminis establerts en el contracte, sense que el propietari hagi de suportar els retards injustificats.

Igualment el Tribunal Suprem estableix que, el fet que es pagui la renda deguda amb posterioritat a la interposició de la demanda no pot desfer la situació creada, pel que si hi havia impagament continuarà havent causa de resolució contractual i per tant de desnonament de l’arrendatari.

Aquest argument és vàlid fins i tot en els casos d’impagament parcial de la renda, és a dir quan no es paga per exemple només el percentatge de l’actualització de la renda, però sí que es paga la resta de conceptes.

També és vàlid si es paga la renda estricta però el que es deixa de pagar són els subministres, si aquesta obligació ve establerta al contracte.

Per tant, el meu consell als propietaris que tinguin problemes en el cobrament de les rendes, ja sigui puntualment o sistemàticament, és que no cal que s’esperin a tenir un deute acumulat que faci del tot impossible que l’arrendatari es posi al dia i que iniciïn les accions de desnonament o reclamació de les rendes el més aviat possible. La llei ho empara i esperar només dificulta la solució del cas donat que en la immensa majoria de casos l’arrendatari que no paga la renda és perquè té serioses dificultats econòmiques.

Xavier López-Giralt G.

volver