Barriga cercecera, ¿vols dir?

Qui no ha maleït algun cop a la cervesa en veure aparèixer una panxa incipient?

Potser no li hauríem d’atribuir tota la culpa de no poder-nos cordar el botó dels texans i analitzar quin és el veritable origen d’aquesta anomenada “barriga cervecera”

Si observem la seva composició, entendrem perquè és una de les begudes alcohòliques més antigues que existeixen. La seva fórmula és ben simple: aigua, un cereal (civada de malta), una flor (lúpul) i un llevat (Saccharomyces cerevisiae.)

Amb aquests simples ingredients i un procés d’elaboració on s’escau més la paciència que la complexitat, resultant de la fermentació alcohòlica, obtenim una beguda natural amb baix contingut en calories (unes 40 Kcal per 100ml), sense greixos ni sucres simples, però amb hidrats de carboni i algunes proteïnes; a més és una de les poques begudes que conté sals minerals, com fòsfor, magnesi o calci, i vitamines del grup B de forma natural. D’altra banda l’alta presència de potassi i baixa de sodi fa que sigui diürètica i el gas carbònic promou la circulació sanguínia i afavoreix la digestió.

Vistes les seves propietats, podem extreure que un consum moderat no influeix gaire en les calories totals de la dieta, de per si, tal i com han conclòs diversos estudis, com el de la University College of London, o a nivell estatal la promoguda pel Centro de Información Cerveza y Salud (CICS), no s’estableixen cap relació causal entre el seu consum i l’acumulació de greix abdominal.

Així un cop demostrada la innocència de la cervesa en els nostres centímetres de cintura de més, cal que ens tornem a preguntar qui és el culpable.

Com sempre, cal assenyalar a dos sospitosos habituals: el sedentarisme i el mals hàbits alimentaris.

Al nostre país es consumeix com ha beguda refrescant, degut a la seva baixa graduació alcohòlica entre el 4 i el 7%, i pensant-ho bé, quin sol ser l’ambient del moment cerveser? S’associa al moment de l’aperitiu, celebracions, reunions d’amics i d’altres moments socials de caire sedentari.

I en segon terme, quins aliments solen acompanyar aquests moments: tapes, fregits, salses i demés “delicatessen” que són veritables bombes calòriques (dos simples croquetes aporten unes 180 Kcal).

En conclusió, podem dir que un consum moderat de cervesa no influirà en la nostra figura, en canvi d’altres factors, com l’estil de vida sedentari, els hàbits alimentaris incorrectes i diversos components genètics afavoreixen la obesitat abdominal.

Fonts:

DR. WILLIAMS Y PHILPOTT, DEL DEPARTAMENTO DE QUÍMICA DE LA UNIVERSITAT DE WALES, CARDIFF (REGNE UNIT) / “A Pint a Day…” Rev. Chemistry in Britain/ Dec. 1996

DR. JAVIER POSADA, DTOR. DE LA ESCOLA SUPERIOR DE CERVESA I MALTA.”Aspectos históricos y nutritivos de la cerveza: una revisión” Año XXVII Nº 105.

DR. JAVIER POSADA, DTOR. DE LA ESCOLA SUPERIOR DE CERVESA I MALTA / “Estudio Recopilatorio: Cerveza y salud” Abril 1998.

volver